Obrim debat – Tema 6 – Llengües en contacte

Com podríem defensar la nostra llengua sense que esdevengui un conflicte lingüístic?

Caldria tenir una llengua al món, global i complementària, que ens permeti entendre’ns tots plegats?

Futbol, futbol, futbol

Què seria d’aquest país sense fubol? Algú s’ho pot imaginar? Jo m’imagino que seria com el mar sense aigua, com les flors sense pètals. No podem viure sense futbol; ens omple l’ànima, l’espai, el temps… Imaginem-nos un partit Barça vs Real Madrid.  T’oblides dels problemes quotidians.

Durant el temps que dura el partit es buiden, fins i tot, les urgències hospitalàries, no hi ha cotxes pels carrers i a les ciutats es respira una mica més de silenci, de pau. El futbol és poderós, l’esport d’uns quants privilegiats. Es curiós veure com mentre, per una banda hi ha gent que es veu obligada a tancar l’empresa per falta de recursos econòmics, per altra banda no n’hi ha cap club que no pugui pagar xifres multimilionàries per comprar els millors fixatges del món.

Cal recordar que els clubs de futbol són uns grans deutors de la Hisenda pública i dels bancs i caixes espanyoles. S’embutxaquen els diners i a més ens diuen que estan endeutats. Però, on han ficat els diners? No vull fer mal averanys,  però si no fem res per canviar aquesta situació haurem d’assolir el malbaratament de diners públics i suportar les tan perjudicials distribucions de la riquesa.

DICTAT 27/04/11

Una rancúnia reprimida la feia mirar de reüll sempre que la bella xicota entrava a comprar. Trobava que el taulell era una paret massa febla per protergir-se d’aquella boja.

_ Què hi posarem? _ sense treure els ulls del cabàs bonyegut.

Però d’un moment o l’altra sabia que sortirien aquells gossots fastigosos. No em va treure res de queixar-se primer a l’agutzil, després a l’alcalde, fins i tot al mossen li n’hi hauria fet cinc cèntims un diumenge de Quaresme, quan sortia molt debota de fer el viacrucis. Però semblava que tots s’aguessin posat d’acord.  No fa mal a ningú!  Què sabien ells?  L’Hortènsia va deixar anar al damunt del taulell el paquet amb les tres onzes de pernil que li havia demanat la Vicenta. Ella, mentre aguantava el cabàs, s’assegué, i tot fent esforços per no riure,  es va treure de dins de l’espardenya un bitllet de cinc-centes.

 _Té i torna’m el canvi bé! _ No fotis com l’altra dia.

 _ Aquí el teniu, el canvi,  i aneu, aneu en nom de …

DESPRESTIGI SOCIAL DEL PROFESSORAT

Com la resta de professionals els professors han de ser capaços d’adaptar-se a les necessitats que el desenvolupament de la seva feina els demana.

El nou perfil docent que es requereix és el de “professorat connectat“, el qual aprèn i treballa no només en entorns propers sinó que és capaç d’usar les TIC i les Webs per ampliar el seu àmbit d’aprenentatge i de col.laboració amb els alumnes. Així l’alumnat també pot fer el seu propi canvi que, com a nadius digitals, ja estan acostumats a relacionar-se amb les TIC però només per l’oci i no tant per aprendre. La formació del professorat ha de fer evolucionar el perfil docent que tenim però si ells no assoleixen el nivell adient poc poden transmetre als alumnes.

Com a professionals de l’ensenyament han d’assumir com a propis aquests nous conceptes al llarg de la vida i la formació contínua per al món laboral. Comencem avui mateix el procés i canviem el poc prestigi social que té aquest col.lectiu.

RESUM FRAGMENT DEL LLIBRE DE LES BÈSTIES

Un home i tres animals que passejaven pel bosc van caure dins d’un dipòsit i no podien sortir. Al poc, els va veure un ermità i tots (l’home i la serp, l’ós i el corb) van prometre recompensar-lo bé si els treia del pou. L’ermità accedí i els animals, com havien acordat, van recompensar-lo, menys l’home que el va trair. Desprès d’uns entrebancs i patiments i gràcies a l’ajut dels animals es va fer justícia i es va posar a cadascú al lloc que li pertoca. Per una vegada no van pagar justs per pecadors.

ORÍGENS DE LA LITERATURA CATALANA

 

 Les primeres manifestacions literàries de la literatura catalana s’han trobat en una prestigiosa llengua neolatina semblant al català, el provençal. A partir del segle VIII hi ha indicis de l’existència en l’ús oral del català i al segle XI es van començar a introduir en els textos escrits les llengües romàniques diferenciades del llatí. El català és la forma pròpia que havia près el llatí vulgar a Catalunya, era la llengua parlada que, poc a poc, se’n va anar introduint en l’escriptura. En els inicis de l’època medieval el llatí era la llengua culta europea i també la eclesiàstica però, mica en mica, va anar perdent terreny. Al segle XIII el català se’n va anar introduint a la poesia dels trobadors (cantaven a l’amor en llengua provençal).  

El text català més antic és el “Forum iudicum”, traducció d’un codi jurídic de la primera meitat del segle XII. Però la recopilació de sermons més antigua que es coneix són “Les Homilies d’Organyà” que data de 1203. En les “Regles de Trobar” a finals del segle XIII, Jofre de Foxà distingueix entre l’art o gramàtica, el provençal i l’ús o llengua parlada, el català.

AUSIÀS MARCH – POETA VALENCIÀ

Ausiàs March és el gran poeta del segle XV. Neix a Gandia  l’any 1397 en una família de la petita noblesa valenciana.  El seu pare Pere March, i el seu oncle Jaume March van escruire també poemes. Va ser un cavalier i poeta culte  medieval en llengua catalana.

Es va casar dues vegades, la primera en l’any 1439 amb Isabel Martorell, però va morir sense fills. La segona  l’any 1443, am Joana Escorna que va morir també sense descendència a l’any 1454.  Ausiàs March va viure a València i, com a noble cavalier, tenia possessions importants. Va participar en alguna expedició militar del rei Alfons el Magnànim a Serdenya i Còrsega en l’any 1420 i després a Sicilia i Nàpols. A l’any 1424 era present en una expedició a l’illa de Nàpols. L’any 1425 va ser nomenat “falconer major” fet que va contribuir a deixar la vida militar i dedicar-se a administrar les seves possessions.

Va ser el primer representant de la poesia catalana. La seva obra conté molts aspèctes filosòfics, mèdics, cosmològiscs i religiosos i està constituïda per cent vint-i-vuit poemes que van ser molt coneguts en la vida del poeta i posteriorment. Emprava un llenguatge català, sense rigurositat formal. La seva rima és considerada fàcil. L’amor és el tema de la major part dels seus poemes, on la veu poètica es queixa del patiment que l’enamorat ha de suportar amb unes imatges tristes (en els seus versos hi ha condemnats a mort, malalts, cucs, verins, etc) adequades a l’estat d’ànim pessimista que volia transmetre.

Ausiàs March va morir a València l’any 1459. Tota la seva fortuna és heretada per un nebot seu i quatre fills il.legítims. Va ser un dels poetes més importants del segle d’or valencià. La seva obra és considerada com la més extensa de la literatura medieval dins de la seva àrea cultural i és destacable la puresa amb què emprava l’ús del català.

” Quins tan segurs…”  (fragment)

 

Null home conec, o dona, a mon semblant, 

 que, dolorit per amor, faça aplànyer:

 jo son aquell de qui’s deu hom complànyer, 

car de mon cor, la sang se’n va llonyant. 

Per gran tristor que li és acostada, 

seca’s tot jorn l’humit qui’m sosté vida

e la tristor contra mi és àrdida

e, mon socors, mà no s’hi troba armada.

 

Llir entre cards, l’hora sent acostada

 que civilment és ma vida finida: 

puix que del tot ma esperança és fugida,

ma arma roman en aquest món damnada.

Ausiàs March. El poeta de l’amor.

LA CONTAMINACIÓ A CATALUNYA

A Catalunya trobem l’índex de pol.lució més alt de totes les comunitats autònomes. Actualment supera els límits recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i, també supera els límits permesos per la Unió Europea. Tant és així, que el percentatge de la població catalana que respira aire contaminat s’eleva al quaranta per cent.

Els contaminants predominants són les partícules en suspensió de l’aire com el Diòxid de Nitrògen, l’Ozó, el Sulfur d’Hidrògen i el Clorur d’Hidrògen. Els trobem, sobretot, a l’àrea metropolitana de Barcelona i les àrees de Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. L’aire contaminat causa malalties respiratòries com les al.lergies, asma i bronquitis i, suposa també la mort prematura de les persones afectades, segons el Ministeri de Medi Ambient. No obstant aixó, les administracions regionals no estan adoptant les mesures necessàries per a solucionar aquesta greu situació, que sovint passen per una restricció del trànsit.

L’única manera d’aconseguir reduccions en els nivells de contaminació de l’aire passa per l’elaboració i posada en pràctica de plans de millora de la qualitat de l’aire, tal com exigeix la llei. No obstant aixó, en l’actualitat, la majoria de les ciutats i àrees metropolitanes continuen sense un pla efectiu de la reducció de la contaminació. Lamentablement, ens queda molt per aconseguir-ho.

Publicitat subliminal

Què seria del món sense el màrqueting? Aquest instrument empresarial del qual fan ús les empreses més importants del món el podem definir com: l’art o la ciència capaç de satisfer les necessitats dels clients i, a la vegada, obtenir-ne guanys. Per obtenir els beneficis d’aquesta eina empresarial s’empren tècniques i estratègies molt desenvolupades, per exemple: publicitat, publicitat subliminal, merxandatge, màrqueting directe, etc. Però, el que realment em crida l’atenció és la publicitat subliminal, ja que és un missatge audiovisual (imatges i so) que s’emet per sota de la línia de percepció conscient i ens anima al consum d’un producte. Llavors, ens trobem un estímul que no el podem apercibir conscientment però que influeix en la conducta del públic objectiu (consumidors, seguidors). Potser, ens trobem a mercè del publicista tot poderòs i ens hem de creure que el món actual està en mans de les empreses i no dels governs.

JUBILACIÓ ALS 67 ANYS?

L’actual crisi financera s’ha estés a tots els sectors econòmics, fet que ha produït a Espanya una pujada de l’atur a xifres insostenibles. Amb un model de l’estat del benestar clarament descompensat, el Govern s’ha vist obligat a prendre mesures de sostenibilitat, entre les quals podem citar: augment de la edat de jubilació, supressió o retallada de certes prestacions socials, etc. A més a més, penso que a la llarga etapa de repressió que tenim per davant li podem aplicar altres mesures correctores força efectives, així com: retallar la publicitat institucional, suspendre a diversos càrrecs sobreprotegits, evitar les economies submergides, treure la monarquia … La meva conclusió és que hem de donar a conèixer que volem que s’organitzi millor l’ús dels nostres diners. No volem pagar els mateixos les males gestions dels de sempre.