Pàgina d'inici
> Deures > Obrim debat – Tema 6 – Llengües en contacte
Obrim debat – Tema 6 – Llengües en contacte
Com podríem defensar la nostra llengua sense que esdevengui un conflicte lingüístic?
Caldria tenir una llengua al món, global i complementària, que ens permeti entendre’ns tots plegats?
Categories:Deures
El bloc de Pilarpiatosa 
A la pregunta que si caldria tenir una llengua al món, la meva opinió és rotundament: SI!
Seria meravellós poder anar a la Xina i entendre-ho tot a la perfecció. Per què encara no existeix una llengua universal? Som capaços d’inventar la realitat virtual i a ningú se li ocorre això? Seria tan fàcil com obligar al món sencer (també anomenat llei) a que als col·legis donessin classes d’espanyol per exemple, de fet, és la llengua més parlada després del xino mandarí, així que no és cap bestiesa.
Fem que l’espanyol s’estengui arreu el món!
Responc a la segona pregunta.
No és que caldria, és que ja la tenim. Es diu ESPERANTO, creada per l’oftalmòleg polonès d’origen jueu LLUÍS LLÀTZER ZAMENHOF. El primer llibre va ser publicat el 1887 amb el títol LINGVO INTERMACIA (Llengua Internacional).
L’esperanto és una llengua fonètica on cada lletra té un so i no diversos. A més, es van fer setze regles que mai no tenen excepció. A Catalunya precisament, van ser famosos els JOCS FLORALS en esperanto.
Actualment l’esperanto és l’IDIOMA ARTIFICIAL que més parlants té: unes 200.000 persones. És una llengua completament desenvolupada, disposa d’una comunitat de parlants a escala mundial i de recursos lingüístics complets.
Tot i que seria fantàstic poder entendre’ns amb l’ús d’aquesta llengua, hi ha massa interessos en tots els països desenvolupats per por a un possible conflicte lingüístic.
Al món es parla un nombre de llengües difícil de precisar. Els càlculs més generosos donen entre 5.000 i 6.000 llengües, i els més prudents unes 3.000, per la qual cosa podem establir que actualment es parlen unes 4.000 llengües. Si a aquesta llista afegim, a més a més, les llengües que s’han deixat de parlar, la quantitat augmenta sensiblement.
Cada llengua és un món i que quan es perd una llengua és tot un món el que desapareix. Les llengües són el nucli de les cultures, un factor d’identitat, un instrument de comunicació, i per això la diversitat lingüística, es un dels grans patrimonis de la humanitat.
Per acabar, ens trobem en un món en procés de globalització i un element apreciable sobre la situació del català, és la nova immigració estrangera. El futur del català depèn de nosaltres mateixos, els parlants actuals i els que considerem mantenir la nostra llegua catalana.